Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919,
Barcelona, 30 de desembre de 1998) fou un poeta, dramaturg i artista
plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.
És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del
segle XX.
Fou un dels fundadors del grup artístic
avantguardista Dau al set (1948) i un dels primers defensors de la
poesia visual de la literatura catalana. La seva obra creativa abraçada tots
els aspectes de l'art: la poesia, la prosa, el cinema, el teatre, la música, el
cabaret, les arts escèniques, la màgia, el circ i les arts plàstiques. De
fet, per a Brossa no existien diferències entre els diversos gèneres; afirmava
que «els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat
idèntica. Són els costats d'una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt».
(Extret
de Viquipèdia) Encara que si voleu aprofundir més entreu a la Fundació Joan Brossa.
No es tracta de
textos on ja hi ha hagut
una intenció
poètica; m’interessen textos
neutres,
funcionals, que jo puc convertir
en poètics pel fet
d’haver-los triats.
Poemes
públics, 1974 – 1975
EL MIRALL A LA PISTA
No anava a la recerca
de cap tema,
sinó que acceptava
allò que li arribava,
encara que fos en
forma d’un retall
de diari: en
aquesta acceptació natural
s’han anat formant
els llibres.
Crear un sentit en
coses que no en tenien.
Sumari
astral i altres poemes, 1997
“XAUXA”
Rius i rieres té
Xauxa.
A Xauxa tot és de
franc.
Donen protecció als
arbres
Per darrera i per
davant.
Els gossos i les
ovelles
Fan figa amb un
gest de mà;
A Xauxa el fill de
l'insecte
A la lluna sol
lladrar.
Dama que dóna el
seu cos,
No la solen
castigar.
Sigui rossa, sigui
negra,
Visca!, tothom
cridarà.
Els rius tots són
de begudes.
D'oros ningú no
caurà.
Allí fabriquen les
pedres
En forma de
bacallà.
A Xauxa no amaguen
l'ou
Perquè Xauxa és
gran país.
Tothom s'aplica
perfums
I amb pegats se sol
guarir.
A Xauxa, a la presó
tanquen
El soldat i el
capellà.
Escopir a les
monedes,
Aquesta llei sola
hi ha.
Dels arbres
afavorits
Les fruites soles
cauran.
Les arengades
fregides
Tot un carro
ocuparan.
Juny, juliol i
agost
Això a Xauxa és
constant.
El carrousel i el
molí
Cadira amunt
passaran.
Escoles de caganers
S'instal·len als
cavallets.
El comerç no hi és
volgut;
Diuen: Quantes
banyes té?
Mascarada de
fondistes
Deixa la cullera
allí.
Disfressar-se a so
d'embut
Acaba amb un
tararí.
Tirar a mar el peix
que troba
Fa allí l'ase de
safrà.
(Això consta al
dietari
Que el tal ase va
portar.)
Menja bunyols qui
té fills.
Fum es tornen els
sermons.
Per poder-se alçar
amb la bomba
Donaran galls i
capons.
El camí que fa la
bomba
Molt hauríem
d'admirar.
A la cistella del
globus
Sant Diner allí no
va.
Senyorets de
ringo-rango
Per la pedra
passaran.
No veurem cap cos
vermell
Amb el verdet de
l'aram.
Encenem coets i
rodes
Per poder-ho
celebrar!
Cuit amb la paraula
humana
Tot enigma es
resoldrà.
Grans joves: Xauxa
és la terra
De la cadira i el
pa.
Perquè els països
l'emulin
Cal decidir-se a
lluitar.
Romancets del Dragolí,
1948
FINAL!
-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.
Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!-
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa,
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
Antologia de poemes de revolta
Divendres 31 de
gener a les 20 hores l’Ateneu va poder gaudir de la presencia de Glòria
Bordons, Directora de la Fundació Joan Brossa, pedagoga i investigadora de la
literatura entre d’altres àmbits, i divulgadora de l’obra de Joan Brossa.
El públic assistent
va ser molt puntual, el vi ja estava obert i tot preparat per endinsar-nos a la
figura d’aquest poeta, conegut sobretot per la seva poesia visual.
Mentre el vi de Mas Blanch i Jové, Saó Expressiu i Saó Abrivat, anava airejant-se, la Glòria ens va
començar a explicar molt per sobre la biografia del poeta, per poder entendre
després alguns dels seus poemes, encara que n’hi ha alguns que si algú
aconsegueix treure’n l’entrellat que ho faci saber ja que no sembla que sigui
possible.
Alguns poemes que
va llegir són: “Anant anant”, “Final!”, “Caront: festa cap a la mort”, “Xauxa”,
“Endevinalla”, “Sonet de paper”, “Tu”. Alguns poden ser bastant actuals simplement
canviant alguns fets o situacions, com és el cas de “Profecies”; d’altres són
molt visuals encara que siguin poemes escrits, com “Sonet de paper”; i alguns
com “Xauxa” o “El mirall a la pista” ens podem acostar al Joan Brossa com a
persona, ja que se’ns mostra intimista i proper.
Entre el públic,
quasi una vintena de persones, hi havia brossians convençuts, seguidors dels
Glops de poesia, i gent interessada en la poesia en general que van prendre
notes i van poder preguntar, escoltar i veure l’obra d’aquest magnífic poeta.
Realment necessitem
que algú que ha estudiat en profunditat un autor ens el faci apropar perquè
personalment de Joan Brossa en sabia molt poc, i m’he adonat que la seva obra
és d’una gran força, amb un vitalisme i d’un to irònic, que volia conjugar les
seves dèries (poesia, art i música) i ho aconseguia en cada un dels poemes, ja
fossin visuals, escènics o escrits.
