Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és Llicenciat en Filosofia i Lletres
(Filologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona i Magister en Filologia
Catalana per la mateixa Universitat. Catedràtic de llengua i literatura
catalanes, i especialista en literatura universal i literatura i cinema, s'ha
dedicat preferentment al conreu literari de la poesia, de l'assaig i de la
novel·la.
Com a poeta és autor dels llibres La Pèrdua (1987), Places de Mans (1989), L'Amic
Desert (1992), Atles d'Aigua (1995), Cel subtil (1999), Paraula
del món. Antologia 1983-2003 (2004), Ciutats del vers (2005), De
les criatures més belles (2006)
i L'últim nord (2008). El 2010 ha reunit tot el seu corpus poètic a Les places d'Ulisses. Poesia reunida 1984-2009. Ha guanyat els premis Salvador Espriu de poesia
jove, Ausiàs Marc, Vicent Andrés Estellés, Benvingut Oliver o Vicent Andrés
Estellés de Burjassot, entre d'altres. Un dels seus poemes, "Les mans
d'una ciutat" es pot llegir sobre un suport escultòric de bronze a la
Plaça Catalunya de Santa Coloma de Gramenet.
Com assagista ha publicat els estudis Màrius Sampere. Assaig de revisió del realisme
històric (1989), Salvar-se en la paraula. Introducció a la
novel·lística de Miquel Àngel Riera (1995); el llibre d'assaig sobre la metàfora i el sentit a la fi de
segle L'entusiasme reflexiu (1997). En col·laboració amb altres autors, la mostra Panorama de la literatura catalana (1998) i el manual Literatura universal (1999), revisat posteriorment el 2008. Dins l'assaig
biogràfic ha donat a conèixer amb dibuixos de Pilarín Bayés el llibre per a
infants Petita història de Josep
Maria de Sagarra (1994) i, en el
terreny de l'art, Història dels
ulls. La pintura de J.M. Puigmartí (1996) i amb fotografies de Toni Catany Enric Monjo. La realitat de l'escultura (2006).
En el camp de la prosa creativa, és autor de
l'obra narrativa En absència de
l'àngel(2000) i d'un retrat de
Catalunya a partir d'una selecció de les seves places en el llibre il·lustrat Places de Catalunya (2003), amb fotografies de Domi Mora.
Des del 2005 imparteix cursos de literatura catalana i de
literatura universal al Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, alhora
que ha assumit tasques de direcció artística en festivals com el de Poesia de
Sant Cugat (2005) o la Nit de poesia i música d'Alella (2006).
EN LES FULLES
Passen
els núvols més ràpids que el vers.
Potser
per això escric ara mateix,
lluitant
perquè l'enyorança no neixi
abans
que la paraula; confiant
que la
fulla resisteixi en la branca
el
lent pas de l'aigua i el seu color.
Com la molsa que acumula la vida
en la pell verda de la pedra vella,
així em mantinc jo dins la poesia.
De les criatures més belles (2006)
CALENDARI D’INSTINTS
Cada dia que passa resta pes
a la naixença, vida que te'n vas
sense dir res dels amants als estels
que creàrem per creure'ns immortals.
Així plourà: cauran instints del cel
a les ciutats on som només els punts
d'unes tènues llums que, com els blens
a la nit, il·luminen solituds.
Calendari agredolç dels mots en vers,
tindrà la pau un somni ben precís
entre l'espera i el frec dels alens.
I florirà de nou el clos jardí.
De les criatures més belles (2006)
VENIR INFANT
L’infant que viu en mi ha vingut amb tu.
No hi ha secrets. Tot és simple, com dir
pare, blau, arbre, parc, ocell, verd, mare...
Ets el recer dels mots en el viatge
tranquil dels fets davant els ulls trobats,
com unes rares perles, en el somni.
Quan véns, sóc jo que vinc de mi mateix:
buit de temps, nu de terra, cert d’amor.
Can Targa, tardor 2012
El Vicenç arriba puntual acompanyat de la seva dona i el seu fill, que li fa de comercial. Va arribant la gent i per anar fent ambient obrim una ampolla del vi que ha escollit en Vicenç, un Cinclus 10 de DG Viticultors.
Després de fer la breu presentació ens ensenya els últims dos llibres el primer poètic, Calendari d'instints, i el segon narratiu, Tot el soroll del món, i ens en fa cinc cèntims. La veritat és que només d'escoltar-lo tens ganes d'entrar al seu univers.
Passem una estona agradable escoltant-lo recitar, seguint les seves explicacions i entreveus que la seva obra està pensada, treballada i no hi ha res balder. Vicenç Llorca ens vol recordar "la consciència poètica del llenguatge" i per aquest motiu escull bé les paraules, i cal estar atents en els dobles sentits, les metàfores i en els referents clàssics.
La seva obra està pensada per ser llegida en silenci en aquest món de soroll. Però si se'n fa una lectura en veu alta hi trobarem la musicalitat que desprenen els seus versos.
En resum, ha estat un plaer i un privilegi haver conegut i haver pogut escoltar, llegir, comentar l'obra de Vicenç Llorca.
